Jordi abraça la rebosteria com els rajos de llum incideixen al Mediterrani. Diu que aquí “la llum entra d’una manera amable i pausada”, potser per això les seves postres entren a la boca d’aquesta manera, amb suavitat, però per quedar-s’hi. Donen ganes de buscar en les seves creacions les possibles referències que Jordi fa a la natura i a l’entorn que l’ha vist créixer. La seva particular manera de mirar, la necessitat de materialitzar en un plat tota la vida que ens envolta, i que només ell sap veure així, és apassionant.

Fotografies: Anna Pla-Narbona